{"id":2567,"date":"2026-04-21T16:41:11","date_gmt":"2026-04-21T14:41:11","guid":{"rendered":"https:\/\/educatudinero.com\/els-fills-dels-boomers-per-que-esforcar-se-ja-no-garanteix-progressar\/"},"modified":"2026-04-23T14:07:32","modified_gmt":"2026-04-23T12:07:32","slug":"els-fills-dels-boomers-per-que-esforcar-se-ja-no-garanteix-progressar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/educatudinero.com\/ca\/els-fills-dels-boomers-per-que-esforcar-se-ja-no-garanteix-progressar\/","title":{"rendered":"Els fills dels boomers: per qu\u00e8 esfor\u00e7ar-se ja no garanteix progressar"},"content":{"rendered":"\n

30 anys. Aquesta \u00e9s l\u2019edat mitjana a la qual un jove s\u2019independitza avui a Espanya. Un r\u00e8cord hist\u00f2ric del qual ning\u00fa vol presumir. Per\u00f2 darrere d\u2019aquesta dada hi ha alguna cosa molt m\u00e9s gran que un simple retard a marxar de casa: la constataci\u00f3 que, per primera vegada en d\u00e8cades, els fills ja no viuen millor que els seus pares. Parlem amb la polit\u00f2loga Estefan\u00eda Molina<\/a>, autora de Los hijos de los boomers<\/a><\/em>, per entendre qu\u00e8 ha passat. <\/p>\n\n

De qui parlem quan parlem de boomers?<\/h2>\n\n

A Espanya el baby boom<\/em> t\u00e9 una data molt concreta: els anys del desenvolupisme, entre els 60 i principis dels 70. \u00c9s aquella generaci\u00f3 que va cr\u00e9ixer juntament amb dos grans projectes col\u00b7lectius: la construcci\u00f3 de la democr\u00e0cia i el desenvolupament de l\u2019Estat del benestar.Els seus fills, en canvi, s\u2019han trobat un escenari molt diferent: un Estat del benestar m\u00e9s debilitat, menys oportunitats laborals i una promesa que s\u2019ha trencat pel cam\u00ed. La promesa que, si t\u2019esfor\u00e7aves, podries progressar.I aqu\u00ed \u00e9s on comencen els problemes. <\/p>\n\n

L\u2019habitatge: el s\u00edmptoma m\u00e9s visible<\/h2>\n\n

Les xifres s\u00f3n forc\u00e0 eloq\u00fcents. El 1987, un jove necessitava 3 anys de salari \u00edntegre<\/strong> per comprar el seu habitatge. Avui estem en 11 anys de mitjana, i fins a 14 en les grans ciutats. <\/strong>\u00c9s a dir, m\u00e9s del triple d\u2019esfor\u00e7.I aix\u00f2 sense comptar un altre detall important: els salaris dels joves, comparats amb el preu de l\u2019habitatge, s\u00f3n proporcionalment m\u00e9s baixos que els dels seus pares en aquella \u00e8poca. \u00c9s a dir, es combinen dos fen\u00f2mens alhora: l\u2019habitatge s\u2019ha encarit i el salari dona per menys.El resultat \u00e9s que, avui, molts joves nom\u00e9s poden comprar pis gr\u00e0cies a l\u2019ajuda familiar<\/strong>. Les donacions en vida entre pares i fills, casualment per l\u2019import aproximat de l\u2019entrada d\u2019un pis, s\u2019estan disparant. Segons les dades que cita Molina, el 67% dels pares declara haver ajudat el darrer mes els seus fills amb factures, lloguer, compra o entrada del pis.El que als anys 80 era l\u2019excepci\u00f3, avui \u00e9s la norma. <\/p>\n\n

Del lloguer ja ni en parlem<\/h2>\n\n

L\u2019any 2008, el salari mitj\u00e0 era aproximadament el doble d\u2019un lloguer tipus. \u00c9s a dir, alg\u00fa podia destinar un 50% del seu sou a viure sol. Avui, a moltes ciutats, el lloguer s\u2019emporta pr\u00e0cticament el salari complet<\/strong>.Aix\u00f2 no \u00e9s un detall anecd\u00f2tic. \u00c9s un canvi estructural amb conseq\u00fc\u00e8ncies enormes: <\/p>\n\n